Briefing: canal especializado en terror, suspense y acción
“Boscos endins” és l’actual obra de Dagoll Dagom en cartellera al Victoria. Aquest musical el podem descriure de diverses formes, jo em quedo amb la de “teatre de plàstic”.
L’obra basa tot el seu ganxo en dos arguments: un guió acurat que lliga diferents contes infantils en una trama única, i unes cançons molt armòniques que es fiquen dins el cap i ja no surten. Aquests son els principals factors que per a mi expliquen el fet que la sala estigués a bessar, i és que el risc del projecte és molt pròxim a zero vist l’èxit que tenen els musicals prefabricats a la ciutat comtal.
Una vegada més, allò que anomenem la màgia del teatre ha estat menystingut (aniquil·lat) per tal d’afavorir la digestió d’un producte per al gran consum, on el merchandaising i la promoció dels sponsors ocupen un lloc preponderant. Per posar un exemple, trobo una aberració que durant la pausa despleguin una pantalla a l’escenari i emetin anuncis de “la Caixa”, o es facin autopromoció anunciant l’escola teatral de Dagoll Dagom. Em resulta, i ho dic com a publicista, intrusiu. Si volen fer publicitat al menys que la facin d’una manera més original, que l’actuin. Per desgràcia aquesta consciència es més aviat minoritària. Cada cop, anar al teatre s’assembla més a anar al cine… a veure una peli comercial… dolenta.
Sobre l’obra podem dir poca cosa. Interpretacions encarcarades per la música, plenes de gestos manits i vuits d’emocionalitat. Veus impecables que amb una perfecció freda reciten una partitura sense cap dubte complicada però que personalment trobo horrible. Acudits mal explotats, escenes mal treballades; una escenografia poc integrada, fastuosa, plana. Tot plegat resulta absolutament previsible, gens provocador. No demana cap esforç a l’espectador, ni tan sols que rigui.
Un pot arribar a la conclusió de que l’obra estava dirigida a un altre públic, que jo no hi pintava res allà. Ja que tractava de rondalles infantils el públic principal havia de ser infantil. Greu error, als nens no els pots tocar una coma dels seus contes sense risc de trastocar-los. Llavors, potser anava dirigida als avis i àvies que, efectivament, acudeixen en grup desde qualsevol indret de Catalunya per a coneixer de primera mà la hiper promocionada obra. Avis i àvies que no volen cap desafiament sino distreure’s d’una forma innocent i tranquil·la. Un altre error, es pot distreure al personal sense caure en la cursileria i l’opereta rància. Es pot transportar a qualsevol persona a un món màgic sense la necessitat de construir una caixa toràcica de vint metres.
En definitiva només he trobat una conclussió plausible: l’obra es el que en argot de Hollywood s’anomena una “high concept”: una obra enfocada a un públic ampli i familiar que sacrifica la funció d’expressió artística per tal de reforçar la funció d’entreteniment. El text, de Stephen Sondheim, va ser un èxit a Broadway. D’això en podem extreure dues conclusions: o que a Broadway també es fa merda o que l’adaptació es bastant dolenta, sincerament no ho se.
El nuevo corto de mi hermano para la universidad. El ejercicio era un corto sobre la condición humana, o, en otras palabras, como le explicarías a un extraterrestre lo que es un ser humano. Mi hermano ha tenido la brillante idea y ha escrito el guión. Mi mano invisible a retocado cuatro cosas y ha hecho el montaje que no es gran cosa si tenemos en cuenta que se trata de un plano fijo.
La colaboración promete, hermanos Coen temblad.
Briefing: todo buen creativo tiene que hacer por lo menos un anuncio de Axe en su vida. Yo, como tengo la mente sucia, he hecho varios.
Briefing: …por fin he podido meter un chiste verde en una gráfica. Éste es uno de esos momentos en los que me siento realizado. Como no podía ser de otra forma, el anuncio es de condones. El producto es Durex sabor chocolate.
Cliente: Amnistia Internacional
Publicado Marzo 24, 2008 Gráfica 0 ComentariosTags: Amnistía Internacional, Gráfica
Briefing: y más coches… en este caso el modelo C-MAX de Ford, un monovolumen familiar. He realizado dos versiones: una más perfeccionista y la otra más simple, no se con cual quedarme. Por si no se entiende los cristales del coche pretenden estar empañados.
Briefing: libre. La primera gráfica quiere transmitir la idea de perfección y la segunda la idea de “coche deseado por todos”.
Briefing: reforzar eslogan de Camper: “Camina. No corras”
